uDSH (2013-2014)
Mai no m'ha interessat especialment el fet de l'agressió, sinó el dolor que hi ha darrere, perquè el dolor existeix i és ben real. Som responsables dels nostres actes, però no som responsables del nostre dolor. Allò que més m'interessa és reflexionar sobre el fet què es vulgui responsabilitzar o culpabilitzar del propi dolor aquells que pateixen, perquè això té una intenció i uns resultats polítics.
És difícil traslladar als altres la pròpia vivència nítida i permanent del dolor i per a molts és gairebé impossible entendre aquesta realitat. Potser per això el brollar de la sang alleuja, encara que només sigui per uns instants, la insuportable pressió del dolor interior que no troba altra manera de sortir a la llum. Un vessament que no calma el patiment com tampoc ho fan aquells que, amb classificacions fredes i impersonals, el titllen de malalt, perduts tots ells en una roda incabable d'incomprensions, sense que el dolor minvi ni tingui final.
I tot i així, se segueixen buscant camins.
(febrer 2013-agost 2014)