Murcia, setembre 2006
Deure de memòria (2004-2007) és una sèrie de performances time/site-specific que tracten el tema de la memòria en contextos concrets.
En la quarta performance de la sèrie, realitzada a Múrcia, em vaig centrar en la batalla de l'Ebre, l'última gran ofensiva de l'exèrcit republicà per a contenir l'avanç imparable de les forces rebels franquistes, a l'espera que arribés suport internacional que permetés invertir el curs de la guerra. Aquesta performance també està relacionada amb la meva pròpia memòria històrica familiar –o, millor dit, amb la falta d'ella- ja que la meva família paterna provenia d'aquella regió i el meu avi patern va desaparèixer al costat de l'Ebre durant la guerra. Mentre explicava el curs de la batalla, la més sagnant i desgastadora de la guerra espanyola, anava construint un casc amb cartons i bena de guix. Anava seguint un llibre que descrivia dia a dia la batalla. En arribar al 29 de setembre, amb la signatura dels pactes de Munic, el govern espanyol va saber amb total seguretat que havia perdut la guerra. No obstant això, la guerra en el front de l'Ebre es va mantenir fins al 16 de novembre, en què es va replegar a les seves posicions anteriors, després de 45 dies de resistència heroica però inútil, en una batalla que va durar 115 dies i es va cobrar unes 110.000 víctimes de tots dos bàndols, entre morts i ferits. Mentre anava parlant d'aquests últims 45 dies, anava arrencant una a una les fulles del diari de la batalla, entre l'1 d'octubre i el 16 de novembre de 1938, vaig abandonar la sala, em vaig llevar el casc i vaig cremar les fulles d'aquests dies de derrota anunciada.